22-10-09
Des de la cel·la d’aïllament
Hi ha cartes que em deixen una barreja de sentiments que difícilment sabria catalogar: tendresa, dolor, estimació, impotència… Quan fa uns dies veia a un gran amic meu en un programa de TV3 sobre les presons de Catalunya, recordava un munt de coses: moments viscuts al seu costat, tractant d’entendre el que hi ha dins el cap d’aquell jove que no ha conegut més que marginació i pobresa al seu voltant. Les drogues van ser el seu refugi i encara ho són. La soledat és massa punyent i el seu tarannà expansiu i comunicatiu no la pot resistir. I és que, mentre el veia parlant del seu dia rere dia amb un cert sentit d’humor pensava en cóm havia canviat la seva situació des de aquella gravació televisiva. En aquest moments està “xapao”, com ells diuen, Leer el resto de esta entrada »





![Blog_8-copie[1]](http://laveudemarillac.files.wordpress.com/2009/12/blog_8-copie1.jpg?w=300&h=238)








RSS - Posts